Un recorregut amb imatges.



» El restaurant en imatges.




30 anys d'història.


El 3 de Maig del 1983 es va inaugurar el restaurant en un local que en aquell moment era destinat a una sabateria però que durant molts anys havia sigut una botiga de cafès i llaminadures coneguda amb el nom de "Ca'l Naguabo", nom que provenia de la marca dels cafès així anomenats.

Tretze anys després, el 5 d'Agost de 1996, el restaurant va ampliar les instal·lacions fins a poder oferir servei fins a 200 persones. Finalment, el Juny de 2001 el restaurant es va acabar d'ampliar fins a les dimensions que ofereix actualment.

Al restaurant es poden veure diverses fotografíes que mostren els origens del nom i del restaurant, així com un recull de records antics de la localitat de Granollers.



» Arxiu històric.

"Cal Naguabo".

Cal Naguabo, botiga entranyable situada en el Centre Històric de Granollers, va fer durant molts anys les delicies de la quitxalla per ser un dels llocs on per pocs centims s'hi comprava tota classe de llaminadures, caramels, anissos, xocolata, regalèsia, xiclets i pegadolça. Les mestreses de casa hi compraven queviures i ultramarins i el cafè de Naguabo provinent de Puerto Rico, que era lo que donava nom a la casa.

Ara, el Naguabo s'ha transformat en un acreditat Restaurant que contribueix al bon nom que gastronòmicament te; la nostra estimada ciutat. Ja que en poques paraules hem intentat explicar el perquè del nom del nostre Restaurant intentàrem també breument explicar el perquè del nom de la nostra vila.

Sembla ser que sobre la riba esquerra del Riu Congost s'hi establiren els romans, rebent aquest primer assentament el nom de Semproniana, tal com apareix en uns itineraris de camins oficials de l'època de la dominació romana i que fou durant molt temps una estació de les vies imperials.

La invasió dels Àrabs l'any 713, d'efectes devastadors per les nostres comarques vallesanes, feu que desapareguès aquesta denominació. Quan en el segle IX en que l'empenta bèlálica de la Reconquesta foragità els moros de la nostra terra s'inicià el poblament cristià del Vallès i el finançament de la nova població sobre l'antiga vila romana.

Durant molts anys fou parer popular que el nom de Granollers deriva de Gralla. Es creia que el nom àntic Granulària seria una corrupció de Gracolaria, que significaria "Terra de Gralles". Aquesta confusió procedeix, amb tota probabilitat del fet que l'escut d'armes de Granollers està flanquejat per un ocell a cada un dels seus costats i que podrien representar gralles; aquest segell de Municipi figura des de l'any 1447.

L'Arquebisbe i diplomàtic francès. Pere de Marca que visqué al segle XVII, opinava que procedia del fet d'ésser Granollers el "graner" de Barcelona.

Totes aquestes teories perden consistència quedant pràcticament descartades, quan escoltem la del nostre conciutadà i amic en Josep Estrada que fonamenta la procedència toponímica, de la rel "Granolla", forma catalana antiga de la paraula Granota. De "Granolla" -diu- s'ha format la paraula Granollers o sia "lloc de Granolles".

La nostra ciutat, doncs, deu el seu nom al fet d'estar vora un riu, el Congost, que té com a característica hidronímica -degut en part al poc desnivell- la d'ésser un lloc on pels seus embassaments i aiguamolls abundaven les "granolles" -com deien abans- o les granotes com diriem ara. Cap allà a principis del segle IX, l'antiga semproniana comença a ésser coneguda amb el nom de Granollers.